Verbs intransitius → no necessiten cap complement per expressar tot el seu significat. (parlar, caminar, riure, dormir, preocupar-se…)
Exemple: Els nens riuen.
Verbs transitius → necessiten un complement per expressar tot el seu significat. (voler, veure, dir, agafar, trobar...) Aquest complement és el complement directe (CD).
Exemple: La Joana vol un jersei nou.
El CD pot ser determinat, indeterminat o neutre:
Determinat: es tracta d’un SN introduït per un article, un determinant demostratiu o un determinant possessiu.
Exemple: El Carles va destruir l’ordinador.
Se substitueix pels pronoms:
el, la, els i les (3a persona)
Exemple: El Carles va destruir l’ordinador. (EL) → El Carles el va destruir. / El Carles va destruir-lo.
em, ens (1a persona)
Exemple: El gos em llepa (a mi).
et, us (2a persona)
Exemple: El gos et llepa (a tu).
Indeterminat: es tracta d’un SN introduït per un determinant indefinit, un quantitatiu, un numeral o sense determinant.
Exemple: Els atenesos veien naus perses.
Se substitueix pel pronom EN.
Exemples: Els atenesos veien naus perses. (EN) → Els atenesos en veien.
La mare va comprar quatre pomes. (EN) → La mare en va comprar quatre.
Neutre: quan és el pronom demostratiu això, allò o una oració subordinada, introduïda generalment per la conjugació que.
Se substitueix pel pronom HO.
Exemple: Ell no s’esperava allò. → Ell no s’ho esperava.
Ella no s’esperava que aprovaria l’examen. → Ella no s’ho esperava.
Com reconec un CD?
- Passiva: el CD d’una oració es converteix en el subjecte quan la passem a passiva.
Exemples:
El Ramon porta les claus. → Les claus són portades pel Ramon.
Els nens construeixen un castell de sorra. → Un castell de sorra és construït pels nens.
