1 Érem en ple hivern, i jo tenia els meus peus que no sabia de qui eren: enfredorits, gelats
materialment, penjant de l'alta banqueta on seia davant una de tantes taules de la secció de tallat
disposades en quatre rengleres paral·leles, a propòsit per a tallar-hi cuiro adobat i fi per a fer sabates.
També em feien mal els dits tot agafant maldestrament la petita i esmolada ganiveta sense mànec i els
5 senzills patrons de cartó durissim que em corresponien com a aprenent d'un bon ofici en la divisió
del treball: el de tallador.
Aquell seguit d'enormes sales i compartiments plens de gent atrafegada (homes i dones i xics i
xiques), de màquines estranyes i sorolloses, de confusió d'ordres en veu alta, de crits i finals de
cançons de les operàries, agrupades en seccions especials, em semblava un atordidor empresonament,
10 i jo cercava la vista que s'albirava pels grans finestrals, de tant en tant, com una aconhortadora
evasió, i veia de cara a l'est un paisatge nou, desconegut, fet de llunyanies àrides, de pujols sense
gràcia i d'una claredat de cel límpid i eixut.
M'havien manat de fer tiretes de xarol d'uns quinze centimetres de llargària per un i mig d'ample
i, cada mitja hora o a vegades menys, venia un operari de primera o de segona, però indefectiblement
15 orgullós de la seua perícia, a veure el meu treball i aconsellar-me, si no és que em criticava
obertament. Després, cada volta que arribava a les cinquanta tiretes, em calia agafar-les, travessar la
sala i entrar en un petit magatzem i donar el producte del meu treball inexpert a un vell encarregat, un
home amb ulleres de cristalls gruixuts, bigot aspre i rogenc i mirada hostil, el qual governava la
secció i administrava aquell atapeïment de rotllos de cuiro de vedella, de jònec, de bou o de cabra,
20 policroms i valuosos, que tenia al darrere del seu taulell en una prestatgeria, i aquells munts de
patrons complicadíssims que penjaven ordenadament, tots numerats, per les quatre parets.
Sentiments molt encontrats rebullien en el meu pit tendre: en primer lloc, un d'intensa desolació
pel canvi de vida tan radical que significava la meua adscripció a aquell treball en sèrie i la pèrdua de
moltes de les llibertats i il·lusions de què havia gaudit fins aleshores. Havia desitjat una col·locació
25 en oficines, però els meus nuls coneixements de comptabilitat, malgrat els meus estudis, no em
facultaven per a fer d'auxiliar comptable. [...] En segon lloc, experimentava alhora una fonda
sensació abans desconeguda. La de posseir una gran força d'esperit enfront de la vida; i una insinuant
tranquil·litat s'emparava de mi tot pensant que el sacrifici significava la meua petita però eficaç
aportació a la resolució del greu problema que ens havia turmentat durant molts anys. Ajudava, per
30 fil, a assegurar el pa de cada dia de la família, a garantir la possessió d'un domicili decent: a
sobreviure, en un sol mot.

Resumen , tema y partes básicas